Transicions

Les transicions són sempre difícils. Fan falta temps i esforç perque societats i individus les afrontin i assimilin els sentiments d’esperança i anticipació, pero també de desorientació, intranquilitat i decepció que desperten. Voldria haver publicat aquest text molt abans i fer-lo més específic però, ja sabeu, els períodes de transicioó són durs...

Transicions, primera part: Adéu Prishtina

“No et desanimis amb els adéus. Un comiat és necessari abans que us pogueu trobar una altra vegada. I trobar-se una altra vegada,després dels bons moments de la vida, és una certesa per aquells que són amics.
Richard Bach

Les meves darreres setmanes a Pristina van ser un seguit de visites i entrevistes d’última hora.El país ha estat vivint en transició durant els darrers set anys, esperant que les negociacions amb la ONU i el govern Serbi resolguin el seu estatus final, i esperant que aquest estatus sigui la independència.

(Més fotos de Kosova i comentaris a Koreland fotos)

Al municipi de Shterpce, on hi ha un edifici de govern serbi que s’aixeca a l’altra banda del govern local oficial creat per l’ONU, vaig poder veure de prop la realitat de l’escistència d’institucions de govern paral·leles al país. D’un informe del CERI (Centre d’Études et de Recherches Internationals):

“L’exercici de l’autoritat de l’UNMIK (Missió de les Nacions Unides a Kosovo) I de les Institucions Provisionals d’Autogovern (PISG) al llarg de tot el territori de Kosovo ha estat constantment desafiada per l’existència d‘estructures paral·leles recolzades i directament controlades per Belgrad. Les estructures paral·leles, que inclouen tribunals i altres sortides del govern de Belgrad, I que operen a Kosovo sense obstacles,erosionen dràsticament la identificació dels ciutadans amb el sistema legal I la seva confiança en el sistema.[…] La persistència d’estructures paral·leles es veu genralment com una demostració politica de la presència de Sèrbia a Kosovo, I també com una mostra de desconfiança entre els dos grups ètnics majoritaris, fet que dificulta seriosament la implementació del sistema legal a tot el territori de Kosovo.”

Una altra mostra de com està evolucionant la transició cap a qualsevol que sigui l’estatus final de Kosovo: Just abans de marxar vaig viure una de les moltes manifestacions contra el paper de les Nacions Unides a la zona que protagonitzen els ciutadans de Prishtina sota la convocatòria del moviment Vetevendosje (Autodeterminació).

(Més fotos de Kosova i comentaris a Koreland fotos)

Després de dos mesos, Finalment marxava de Kosovo el 30 de juliol, amb el sentiment habitual de no haver tingut prou temps.

Coses que em vaig endur de Kosova:

• Un nivell molt basic d’albanès i un llibre d’autoaprenentatge qu espero que m’ajudarà a passar del nivell bàsic algun dia.
• La ràbia de veure un cop més com les persones són reduïdes a nombres i els seus sentiments i desgràcies són deshumanitzats i manipulats pels poderosos i els polítics.
• Una dosi d'esperança després de veure com aquesta mateixa gent segueix lluitant, rient, plorant, estimant, sent PERSONES malgrat tot.
• Un nou interès pels llibres de l’escriptor albanès Ismail Kadare i el brasiler Paulo Coelho, despertat pels meus amics albanesos.
• Una renovada desconfiança per les institucions, ONGs i treballadors internacionals que passegen sense vergonya la seva actitud prepotent de colonitzadors sense ni molestar-se a entendre la realitat (i la llengua) de les regions que suposadament volen “salvar”, els mateixos que mesuren el grau de desenvolupament de la gent en funció de com n’és de bo el seu anglès.
• La lluita de tantes dones meravelloses i especials que, com en tants altres llocs del món, es veuen atrapades en els estereotips i les estructures opressives de les societats patriarcals en què viuen però, malgrat tot, s’atreveixen a desafiar-les.

Coses que hi he deixat:

• El meu llibre sobre les noves propostes d'Economia de la Participació com a alternativa al capitalisme, PARECON, cedit per la causa a la meva companya de casa i amiga a Pristina.
• Noves amistats de les que et conforten siguis on siguis, t’obren nous horitzons i t’ajuden a créixer.

Transicions, segona part:una ràpida ullada a Catalunya

“No hi ha res com tornar a un lloc que es manté immutable per adonar-nos de quant hem canviat”
Nelson Mandela

Deu dies, tal com explica John Reed en el seu famós llibre és el temps que va fer faltar perquè la Revolució Comunista acabés amb l’antic règim a Rússia. També en deu dies va començar i acabar la guerra entre Eslovènia i Iugoslàvia després que la primera va declarar-se independent. Pot semblar doncs que deu dies són força temps però el cert és que són del tot insuficients quan són tot el temps que passaràs al teu lloc d’origen després de ser-ne lluny durant més de mig any i abans de tornar a marxar per un altre llarg any.

(Més fotos de Catalunya i comentaris a Koreland fotos)

Vaig arribar a Barcelona amb l’operació sortida i la vaga de l’aeroport del Prat el primer d’Agost. La ressaca de l’Estatut encara es palpava a l’ambient; vaig notar més pintades com la de la foto a la ciutat i les sensibilitats a flor de pell a les.

Coses que em vaig endur Catalunya:

• Alguns dels meus llibres preferits: Miquel Marti i Pol i Amin Maalouf, Jose Luis Sampedro i Mercè Rodoreda.
• Alguns dels meus CDs preferits per mantenir les arrels vives: Lluís Llach i La Cabra Mecanica, Maria del Mar Bonet i Obrint Pas.
• Por davant el racisme creixent envers els cada vegada més nombrosos immigrants que arriben al país.
• El sentiment reconfortant de passar deu dies en un ambient en que ningu dubtava de l’absurditat i atrocitat de la invasio del Líban per part d’Israel i l’ocupació d Iraq pels Estats Units.
• Les imatges esfereidores i cada vegda més habituals a la televisó dels centenars d’africans que creuen l’estret de Gibraltar en patera aprofitant el clima més benèvol de l’estiu i massa sovint moren en l’intent o són repatriats només arribar.
• Una maleta plena de porrons, setrilleres, paelles i altres peces d’artesania i estris de cuina típics, aixi com licors i samarretes reivindicatives.
• Els efectes renovadors del sol i l’aigua de la Mediterrània.

Coses que hi he deixat:

• La família, els amics i una neboda de 4 mesos i un nebot de dos que tot just he conegut en aquests deu dies.
• La imatge frustrant i enfurismadora de la dreta espanyola recalcitrant manipulant els sentiments d’identitat de la gent I escopint el seu nacionalisme ranci i opressor en forma de recursos contra l’Estatut al Tribunal Constitucioal I les ja típiques diatribes incendiàries als mitjans de comunicació de sempre retrant Catalans i Bascos com a encarnacions del mal a cavall entre terroristes i feixistes que tenen a la població espanyola marginada i oprimida (la cosa té la seva ironia).
• Taronges, tomàquets i oli d’oliva a preus raonables.
• La facilittat de mesurar la vida en graus Centígrads, Kilograms i metres enlloc de Farenheit, lliures i peus.

Transicions tercera part: de tornada a… casa??

“Fa temps que em vaig adonar que un viatge no ens porta a lluny a menys que, de la mateixa manera que s’extén sobre el món que ens envolta, faci la mateixa distància en el nostre món interior.
Lilian Smith

(Més fotos de Nova York a Koreland fotos)

Un vol a Nova York, un parell de dies compartint experiències i jet lag amb uns amics a la ciutat, i un viatge en un dels autobusos econòmics que surten del barri de Chinatown van ser les darreres passes d’aquesta boja història de transicions. I per fí a… casa? Bé, la veritat és que ja tinc problemes a l’hora de definir “casa”. Diguem simplement que ja torno a ser als Estats Units.

Digerir, processar, readjustar-se… ara és quan comença la part més difícil del viatge...

Vegeu totes les fotos comentades del meu viatge aquí.