Construint sobre fonaments podrits

Sis anys despres de la Guerra, la pintoresca ciutat de Prizren, al Sud-Oest de Kosova, sembla totalment recuperada, amb els seus antics carrers plens de jovent a la recerca del millor lloc per prendre una copa i escoltar musica les nits del cap de setmana. La ciutat esta situada al fons d’una vall regada per diversos rierols que baixen de les verdes muntanyes que l’envolten.

Pujant una d’aquestes muntanyes per visitor el castell de Prizren, una de les atraccions de la ciutat, finalment son visibles alguns signes de la situacio actual: una esglesia ortodoxa sota vigilancia permanent de les tropes de l’OTAN, i diverses cases destruides al vessant de la muntanya; cases de ciutadans serbis que van ser incendiades durant els fets de Marc del 2004 , una serie de protestes i violencia etnica provocada pel desencant dels Albanesos amb el lent i sense resultats proces de reconstruccio i definicio de l'estatus de Kosova per part de la comunitat internacional.

Fets similars, pero ni molt menys amb aquesta magnitud, ja havien passat en altres arees: despres dels bombardeigs de l'OTAN, quan els albanesos van poder tornar a les seves cases i ciutats, hi va haver alguns casos de violencia, destruccio de cases serbies i esglesies com a venjanca Per la comunitat internacional, aquests fets demostren la seva teoria que Kosova no hauria de ser totalment independent perque, als seus ulls, els Albano-Kosovars semblen tenir problemes per respectar les minories que viuen al territori i per treballar cap a un proces de reconciliacio.

Reconciliacio…la gran paraula. Be, potser ens hauriem de preguntar quina mena de reconciliacio estan intentat vendre a la poblacio Nacions Unides, OTAN i la Unio Europea. Reconciliacio a qualsevol preu, sense passar comptes amb un passat d’opressio i abusos, no pot portar a una pau justa i, evidentment, la poblacio no l’accepta.

Tornant a Prizren: les cases serbies destruides son cicatrius visibles que incomoden la comunitat internacional, pero el que no podem veure son el mes d’un centenar de cases d’Albanesos que l’exercit serbi va destruir i que han estat reconstruides amb gran esforc economic. D’un informe de Human Rights Watch sobre Prizren:

Segons l’OSCE, en comencar els atacs de l’OTAN, l’exercit I la policia serbies van bombardejar algunes arees de la ciutat I van destruir l’edifici historic de la “Lliga de Prizren”, un monument historic de gran importancia pels Albano-Kosovars .L’abri del 1999 , I almenys en dues occasions, polices serbis van rodejar centenars d’homes a prizren I els van forcar a fer treballs forcats cavant trinxeres prop de la frontera amb Albania. […] L’atac al barri de Tusus el 26 de maig, en el qual ls forces serbies van matar entre 27 i 34 persones I van cremar un centenary de cases, va ser l’episodi mes violen viscut a Prizren durantel conflicte..

(Llegiu l’informe complet en angles aqui)

Per descomptat, ningu pot negar que alguns grups vinculats al KLA tambe van cometre crims contra els serbis despres de l’atac de l’OTAN. Pero la tendencia de la communitat internacional de posar en el mateix sac els abusos sistematics i orquestrats per l’estat d’un dels bandols del conflicte amb les venjances (molt inferiors en nombre) perpetrades per algunes faccions del bandol oprimit durant anys no pot ser de cap manera una bona base per la tant lloada reconciliacio. I es aixi perque aquesta tendencia esta mancada dels principis fonamentals de justicia.

No hi ha justicia en donar “independencia condicional” (un concepte que en si mateix sona com una total contradiccio) a Kosova alegant que no estan preparats per respectar els drets de les minories, basant-se en les tenses relacioins que mantenen amb els serbis que encara viuen al pais i que, per la seva banda, no accepten integrar-se a les institucions kosovars i segueixen estretament lligats al govern serbi a Belgrad.

I am aixo no nego que hi ha problemes amb les minories que viuen a Kosova que s’han de resoldre. N’hi ha, i algunts son d’allo mes urgents. Pero, curiosament, la comunitat internacional no els hi para l’atencio que caldria, i aixo fa que tot el seu discurs sobre els drets de le minories soni a excusa per preserver els interessos de Belgrad a la regio.

Ja m’he acostumat al fet que, quan la majoria d’actors internacionals a la zona parlen del “problema de les minories” en realitat es refereixen a la minoria serbia. Pero a Kosova hi ha tambe una minoria turca i bosnia, i tambe un important nombre de poblacio Roma (gitana), Ashkali i Egipcia. I son precisament aquests darrers tres grups els que es troben en la pitjor situacio ara mateix. Es veritat que son inferiors en nombre als serbis i, per descomptat no tenen el poder que la minoria Serbia-recolzada per l’estat serbi- te. Pero, precisament per aixo, no hauria la comunitat internacional de tenir especial cura d’aquests grups que han estat historicament perseguits i discriminats aqui i a tot Europa?

La realitat, pero, es que, mentres esglesies ortodoxes i enclavaments serbis estan rodejats de tanques de seguretat i tropes de l’OTAN, i els drets d’aquesta minoria son la pedra angular de les negociacions per l’estatut final de Kosova, la poblacio Roma i Ashkali encara intenta aconseguir els drets basics. La seva situacio despres de la guerra es va fer ben dificil, perque els albanesos els veien com a col.laboradors de les tropes serbies, aixi que van ser perseguits i se’ls va negar l’ajuda humanitarian basica. Sis anys despres, la majoria encara viuen en els anomentats camps per Persones Desplacades (refugiats interns), que son llocs sense les minimes condicions de sanitat on s’han produit nombrosos casos d’enverinaments per plom, alguns d’ells amb resultat de mort. D’un article del Centre Europeu pels Drets dels Roma:

La Missio de l’ONU a Kosovo (UNMIK) ha sabut de la gravetat de l’emergencia sanitaria desde comencaments del 2000, quan l’Organitzacio Mundial de la Salut (OMS) va presenter el primer informe analitzant els efectes de la contaminacio per plom a la regio de Mitrovica. […] L’octubre del 2004, l’OMS va declarer l’area on es trobaven els camps inhabitable, I va presenter un informe que revelava que el terreny al camp de Zitkovacpresentava nivells 100.5 vegades per damunt del recomant, mentres que al camp de Cesmin Lug, els nivells sobrepassaven 359.5vegades el limit considerat segur per la salut humana. […] Malgrat l’evidencia que indicava els greus perils pels habitants dels camps causats per la seva continuada residencia a la zona, la poblacio Roma afectada encara no ha estat traslladada a un lloc segur despres de sis anys.

(Llegiu l’article sencer en angles aqui)

On es el gran interes de la comunitat internacional pels drets humans de les minories de Kosova en aquest cas?

Es cert que les relacions entre els diversos grups etnics en aquesta regio no son facils, especialment en relacio a la question de la independencia: el govern serbi juga la carta dels drets de la seva minoria a la regio per pressionar la comunitat internacional i posar traves a la independencia, mentres que l’autodeterminacio es una condicio irrenunciable per la poblacio albanesa que va patir l’opressio serbia durant decades. Pero, per altra banda, grups minoritaris com els Roma i Ashkali, que es van veure atrapats en els conflictes dels altres dos i que son vistos pels albanesos com a complices dels serbis, temen que un Kosovo independent de majoria albanesa es convertira en el seu opressor. Sembla un cercle tancat...

He rumiat forca en aquets circles-o mes aviat espirals- d’opressio i poder en que sembla que sempre hi ha un grup mes desafavorit que es discriminat pels qui, a l’hora, han estat o son oprimits per un grup mes poderos. Cal trobar la manera de trencar aquesta espiral a Kosova com arreu, i admeto que no tinc la resposta absoluta sobre quina es la manera mes justa de fer-ho. Pero em sembla prou clar que afavorir el mes poderos, l’escalafo al capdemunt de l’espiral, i frocar una reconciliacio sense justicia en el grup victiima del primer, nomes alimenta el corrent de violencia i desconfianca. Es com construir una casa sobre uns fonaments podrits, pero, desgraciadament, ja sabem que la comunitat internacional te debilitat per imposar aquesta opcio en nom de la sacrosanta “estabilitat”.

Vegeu mes fotos de Prizren aqui

Perdoneu per l'extensio del text d'avui, em sembla que tinc massa temps per pensar darrerament...