Companys, no es aixo...

No era aixo, companys, no era aixo pel que varen morir tantes flors, pel que varem plorar tants anhels. Potser cal ser valents altre cop i dir no, amics meus, no es aixo. No es aixo, companys, no es aixo, ni paraules de pau amb garrots, ni el comerc que es fa amb els nostres drets, drets que son, que no fan ni es desfan nous barrots sota forma de lleis. No es aixo, companys, no es aixo; ens diran que ara cal esperar. I esperem, ben segur que esperem. Es l'espera dels que no ens aturarem fins que no calgui dir:no es aixo. Lluis Llach He seguit -sense massa entusiasme- desde Prishtina els resultats del referendum sobre l'Estatut. No m'extendre sobre el tema, deixare que parli en Lluis Llach amb aquesta canco escrita ara fa 25 anys. Despres de tot el circ que han montat els politics, finalment hi ha un nou Estatut que no canvia absolutament res del que realment feia falta canviar... I no em refereixo nomes a la questio de l'autodeterminacio. Treballadors, joves, dones, immigrants, joves sense feina, etc. massa gent queda fora d'aquest nou text. El nostre petit pais seguira ignorant les necessitats de bona part dels seus ciutadans i seguira sent una petita colonia neoliberal i conservadora.