Israel i el seu terrorisme d'estat sense limits

Abans que res, per la millor informacio de primera ma de la situacio al Liban (en angles, aixo si), visteu http://electronicLebanon.net


Mentres segueixo per televisio les noticies sobre la nova campanya d'horror d'Israel al Liban, em vaig enfonsant enun mar de rabia, frustracio, tristesa, i mes rabia.

La televiso de Kosovo segueix el tema extensivament. Els meus amics kosovars tradueixen de l'Albanes a l'Angles per a mi, tot i que les imatges parlen per elles mateixes, i jo ja tinc mes detalls dels que puc assimilar despres de llegir les dotzenes d'articles i informes que m'arriben de diferents organitzacions i amics arreu del mon i que inunden el meu correu electronic cada dia.

Frustracio i rabia. Ja no soc capac d'escoltar o llegir mes comentaris dels racistes i amorals membres del govern israelia, o dels representants de la ONU que com de costum fan un paper vergonyos. Tot plegat em posa malata.

He arribat a un punt en que ja tinc ganes de citar les dotzenes de regulacions internacionals que Israel viola permanentment, perque al final no es una questio de lleis sino de justicia, pero em refereixo a la justicia humana de veritat, la que no va de la ma amb les ambicions podrides dels colonitzadors i poderosos, aquella que esxisteix malgrat les normes i institucions que aquests construixen i manipulen en nom de les LLeis Internacionals i la Justicia nomes per justificar els seus comportaments amorals i malaltissos.

He traduit aquest article de la web counterpunch, que ilustra forca be els meus pensaments d'aquests dies:


"La brutalitat salvatge de l’Estat d’Israel"
Atrocitats a la Terra Promesa. Per KATHLEEN CHRISTISON
Counterpunch http://www.counterpunch.org/
18 de juliol del 2006

Manquen les paraules; els mots ordinaries son inadecuats per descriure els horrors que Israel inflingeix cada dia, i ha inflingit durant anys, contra els palestins. La tragedia de Gaza ha estat descrita centenars de vegades, igual que les tragedies del 1948, de Qibya, de Sabra i Shatila, de Jenin. Seixanta anys d’atrocitats inflingides en el nom del Judaisme. Pero l’horror generalment es troba amb les orelles sordes de la majoria a Israel, als cercles politics dels Estats Units, als mitjans de comunicacio generals Nord- americans. Els que estan horroritzats –i son molts- no poden travessar l’escut d’impassivitat que protegeix les elits politiques i dels mitjans de comunicacio a Israel, i encara menys dels Estats Units i cada vegada mes de Canada i Europa per fer-los veure, per fer-los preocupar-se pel tema.

Pero cal dir-ho ara, I ben alt: aquells que dissenyen I porten a terme les politiques israelianes han convertit israel en un monstre, i ha arribat el moment per tots nosaltres –tots els israelians, tots els jueus que permeten que Israel parli per ells, tots els americans quen o fan res per acabar amb els Suport dels EEEUU a Israel i les seves politiques assassines-, el moment d’admetre que ens embrutim moralment quan seguim asseguts mentres Israel porta a terme les seves atrocitats contra els palestins.

Una nacio que imposa la superioritat d’una etnia o religio damunt les altres acabara essent psicologicament disfuncional. Obsessionada narcisisticament amb la seva propia imatge, aquesta nacio ha d’esforcar-se a mantenir la seva superioritat racial a qualsevol cost i, inevitablement, acabara veient qualsevol resistencia a aquesta imaginaria superioritat com una amenaca a la seva existencia. De fet, qualsevol altre poble esdeve automaticament una amenaca pel simple fet d’existir. Mentres busca la manera de protegir-se d’amenaces fantasma, aquest estat recista es torna mes i mes paranoic, i la seva societat tancada i aillada, limitada intelectualment. Un reves l’enfureix, una humiliacio el torna boig. L’Estat colpeja snese solta ni volta en un esforc boig, sensecap sentit de proporcionalitat, per reafirmar-se en la seva propia forca.

El patro aplicat a l’Alemanya Nazi que intentava mantenir una mitica superioritat de la raca Aria, s’aplica ara a Israel. “Aquesta societat ja no reconeix cap frontera, geografica o moral,” va escriure l’intel.lectual i activista anti-zionista Michel Warschawski al seu llibre publicat l’any 2004 Cap a una tomba oberta: la crisi de la societat israeliana. Israel no coneix limits, i mentres colpeja desproporcionadament a tort I a dret, es troba que el seu intent de sotmetre els palestins i empassar-se tota Palestina es veu frustrat per un poble palesti resistent i dignificat que refusa sotmetre’s en silenci i rendir-se davant l’arrogancia israeliana.

Nosaltres, als Estats Units, hem acabat involucrats en la tragedia inflingida per Israel, i facilment acceptem la versio que, automaticament, per mitja de qui sap quin truc de la imaginacio, converteix les atrocitats israelianes en exemples de com Israel es la victime. Pero un regim militar que que llenca una bomba de 500 lliures en un edifici residencial de vivendes en plena nit i mata 14 civils que dormen, com va passar a gaza ara fa quatre anys, no es un exercit que opera guiat per normes civilitzades.

Un regim militar que llanca una bomaba de 500 lliures damunt una casa en plena nit i mata un home, la seva esposa i set dels seus fills, tal com va passar a Gaza fa quatre dies, no es l’exercit d’un pais amb limits morals. Una societat que deixa passar per poc important el brutal assassinat d’una nena de 13 anys a mans d’un oficial amb l’excusa que la nena va amenacar els soldats d’un control militar –un dels prop de 700 infants palestins assassinats pels israelians desde l’inici de la Intifada- no es una societat amb consciencia.

Un govern que empresona una noia de 15 anys –una dels centenars d’infants en centres de detencio israelians- pel crim de donar una empenta i fugir d’un soldat israelia que intentava escorcollar-la quan entrava a una mesquita, es un govern que no te cap mena de principis morals. (aquesta historia, que no es la classe d’historia que apareix als mitjans de comunicacio dels Estats Units, va apareixer al diari Londinenc Sunday Times. La noia va rebre tres trets quan intentava fugir i va ser condemnada a 18 mesos de preso quan va sortir del coma causat per les ferides.)

Els critics d’Israel apunten cada vegada mes que Israel s’esta autodestruint, apropant-se a una catastrofe causada per si mateix. El periodista israelia Gideon parla d’una societat en “col.lapse moral”. Michel Warschawski parla d’una “bogeria israeliana” i una “brutalitat malaltissa”, de la “putrefaccio” d’una societat civilitzada que ha llancat Israel a una cursa suicida. Warschawski preveu la fi de l’aventura Zionista; per a ell Israel es una “banda de gangsters”, un estat que es burla de la legalitat i de la moral civil. Un estat dirigit des del despreci a la justicia perd tota la seva forca per sobreviure”.

Tal com Warschawski apunta agrament, Israel ja no coneix limits morals – si es que alguna vegada els va tenir-. Aquells que continuen donant suport a Israel, els qui busquen excuses mentres el pais s’enfonsa en la corrupcio, han perdut la seva bruixola moral.

Kathleen Christison es una antiga analista politica de la CIA i ha treballat en temes d’Orient Mitja durant 30 anys. Es l’autora de Perceptions of Palestine (Percepcions de palestina) i The Wound of Dispossession (La ferida de la despossessio).

Vegeu l'article original en angles a http://www.counterpunch.org/



Alguns exemples d'accions que s'estan fent arreu del mon per oposar el brutal atac d'Israel al Liban:

Divendres 14 de juliol, un centenar d'activistes van bloquejar l'entrada del Ministeri d'Exteriors Suec a Estocolm. Els activistes van formar una cadena humana davant la porta del ministeri durant dues hores i van entregar una carta de protesta. la policia va intentar dispersar-los amb empentes, gasos lacrimogens i gossos.

Diumenge 16 de juliol 600 persones es van reunir a Tel-Aviv per protestar els atacs contra Liban.La manifestacio incloia veterans, joves, objectors de consciencia, i diversos grups pacifistes israelians i internacionals. Els manifestants van recorrer els carrers de Tel-Aviv fins que la policia anti-avalots els va barrar el pas.

Dilluns 17 de juliol, uns 200palestins i internacionals es van manifestar al centre de Ramallah, als territoris palestins Ocupats, en contra dels atacs al Liban i a Gaza.

Tambe dilluns, manifestants britanics van bloquejar l'empresa EDO MBM Technologies Ltd, una companyia amb seu aBrighton que produeix components electronics per armes israelianes. Dilluns de matinada els activistes van construir dues barricades davant les dues portes de EDO MBM Technology, impedint l'entrada de vehicles a la fabrica. Alguns manifestants es van encadenar a barrils plens de ciment davant les portes, creant una barrera humana insalvable.


Grups de Drets Humans i activistes arreu del mon estan planejant altres accions i manifestacions pels propers dies.

Si sou als estats Units, visiteu la web http://www.endtheoccupation.org/ per veure que es prepara a l'area on viviu. Altres links interessants:
http://electronicintifada.org
http://www.democracynow.org

Pels de casa, poseu-vos en contacte amb la Xarxa d'Enllac amb Palestina, info@xarxapalestina.org per estar al corrent de les accions de protesta que s'estan planejant. Altres links interessants:
http://barcelona.indymedia.org/
http://www.vilaweb.cat/

Construint sobre fonaments podrits

Sis anys despres de la Guerra, la pintoresca ciutat de Prizren, al Sud-Oest de Kosova, sembla totalment recuperada, amb els seus antics carrers plens de jovent a la recerca del millor lloc per prendre una copa i escoltar musica les nits del cap de setmana. La ciutat esta situada al fons d’una vall regada per diversos rierols que baixen de les verdes muntanyes que l’envolten.

Pujant una d’aquestes muntanyes per visitor el castell de Prizren, una de les atraccions de la ciutat, finalment son visibles alguns signes de la situacio actual: una esglesia ortodoxa sota vigilancia permanent de les tropes de l’OTAN, i diverses cases destruides al vessant de la muntanya; cases de ciutadans serbis que van ser incendiades durant els fets de Marc del 2004 , una serie de protestes i violencia etnica provocada pel desencant dels Albanesos amb el lent i sense resultats proces de reconstruccio i definicio de l'estatus de Kosova per part de la comunitat internacional.

Fets similars, pero ni molt menys amb aquesta magnitud, ja havien passat en altres arees: despres dels bombardeigs de l'OTAN, quan els albanesos van poder tornar a les seves cases i ciutats, hi va haver alguns casos de violencia, destruccio de cases serbies i esglesies com a venjanca Per la comunitat internacional, aquests fets demostren la seva teoria que Kosova no hauria de ser totalment independent perque, als seus ulls, els Albano-Kosovars semblen tenir problemes per respectar les minories que viuen al territori i per treballar cap a un proces de reconciliacio.

Reconciliacio…la gran paraula. Be, potser ens hauriem de preguntar quina mena de reconciliacio estan intentat vendre a la poblacio Nacions Unides, OTAN i la Unio Europea. Reconciliacio a qualsevol preu, sense passar comptes amb un passat d’opressio i abusos, no pot portar a una pau justa i, evidentment, la poblacio no l’accepta.

Tornant a Prizren: les cases serbies destruides son cicatrius visibles que incomoden la comunitat internacional, pero el que no podem veure son el mes d’un centenar de cases d’Albanesos que l’exercit serbi va destruir i que han estat reconstruides amb gran esforc economic. D’un informe de Human Rights Watch sobre Prizren:

Segons l’OSCE, en comencar els atacs de l’OTAN, l’exercit I la policia serbies van bombardejar algunes arees de la ciutat I van destruir l’edifici historic de la “Lliga de Prizren”, un monument historic de gran importancia pels Albano-Kosovars .L’abri del 1999 , I almenys en dues occasions, polices serbis van rodejar centenars d’homes a prizren I els van forcar a fer treballs forcats cavant trinxeres prop de la frontera amb Albania. […] L’atac al barri de Tusus el 26 de maig, en el qual ls forces serbies van matar entre 27 i 34 persones I van cremar un centenary de cases, va ser l’episodi mes violen viscut a Prizren durantel conflicte..

(Llegiu l’informe complet en angles aqui)

Per descomptat, ningu pot negar que alguns grups vinculats al KLA tambe van cometre crims contra els serbis despres de l’atac de l’OTAN. Pero la tendencia de la communitat internacional de posar en el mateix sac els abusos sistematics i orquestrats per l’estat d’un dels bandols del conflicte amb les venjances (molt inferiors en nombre) perpetrades per algunes faccions del bandol oprimit durant anys no pot ser de cap manera una bona base per la tant lloada reconciliacio. I es aixi perque aquesta tendencia esta mancada dels principis fonamentals de justicia.

No hi ha justicia en donar “independencia condicional” (un concepte que en si mateix sona com una total contradiccio) a Kosova alegant que no estan preparats per respectar els drets de les minories, basant-se en les tenses relacioins que mantenen amb els serbis que encara viuen al pais i que, per la seva banda, no accepten integrar-se a les institucions kosovars i segueixen estretament lligats al govern serbi a Belgrad.

I am aixo no nego que hi ha problemes amb les minories que viuen a Kosova que s’han de resoldre. N’hi ha, i algunts son d’allo mes urgents. Pero, curiosament, la comunitat internacional no els hi para l’atencio que caldria, i aixo fa que tot el seu discurs sobre els drets de le minories soni a excusa per preserver els interessos de Belgrad a la regio.

Ja m’he acostumat al fet que, quan la majoria d’actors internacionals a la zona parlen del “problema de les minories” en realitat es refereixen a la minoria serbia. Pero a Kosova hi ha tambe una minoria turca i bosnia, i tambe un important nombre de poblacio Roma (gitana), Ashkali i Egipcia. I son precisament aquests darrers tres grups els que es troben en la pitjor situacio ara mateix. Es veritat que son inferiors en nombre als serbis i, per descomptat no tenen el poder que la minoria Serbia-recolzada per l’estat serbi- te. Pero, precisament per aixo, no hauria la comunitat internacional de tenir especial cura d’aquests grups que han estat historicament perseguits i discriminats aqui i a tot Europa?

La realitat, pero, es que, mentres esglesies ortodoxes i enclavaments serbis estan rodejats de tanques de seguretat i tropes de l’OTAN, i els drets d’aquesta minoria son la pedra angular de les negociacions per l’estatut final de Kosova, la poblacio Roma i Ashkali encara intenta aconseguir els drets basics. La seva situacio despres de la guerra es va fer ben dificil, perque els albanesos els veien com a col.laboradors de les tropes serbies, aixi que van ser perseguits i se’ls va negar l’ajuda humanitarian basica. Sis anys despres, la majoria encara viuen en els anomentats camps per Persones Desplacades (refugiats interns), que son llocs sense les minimes condicions de sanitat on s’han produit nombrosos casos d’enverinaments per plom, alguns d’ells amb resultat de mort. D’un article del Centre Europeu pels Drets dels Roma:

La Missio de l’ONU a Kosovo (UNMIK) ha sabut de la gravetat de l’emergencia sanitaria desde comencaments del 2000, quan l’Organitzacio Mundial de la Salut (OMS) va presenter el primer informe analitzant els efectes de la contaminacio per plom a la regio de Mitrovica. […] L’octubre del 2004, l’OMS va declarer l’area on es trobaven els camps inhabitable, I va presenter un informe que revelava que el terreny al camp de Zitkovacpresentava nivells 100.5 vegades per damunt del recomant, mentres que al camp de Cesmin Lug, els nivells sobrepassaven 359.5vegades el limit considerat segur per la salut humana. […] Malgrat l’evidencia que indicava els greus perils pels habitants dels camps causats per la seva continuada residencia a la zona, la poblacio Roma afectada encara no ha estat traslladada a un lloc segur despres de sis anys.

(Llegiu l’article sencer en angles aqui)

On es el gran interes de la comunitat internacional pels drets humans de les minories de Kosova en aquest cas?

Es cert que les relacions entre els diversos grups etnics en aquesta regio no son facils, especialment en relacio a la question de la independencia: el govern serbi juga la carta dels drets de la seva minoria a la regio per pressionar la comunitat internacional i posar traves a la independencia, mentres que l’autodeterminacio es una condicio irrenunciable per la poblacio albanesa que va patir l’opressio serbia durant decades. Pero, per altra banda, grups minoritaris com els Roma i Ashkali, que es van veure atrapats en els conflictes dels altres dos i que son vistos pels albanesos com a complices dels serbis, temen que un Kosovo independent de majoria albanesa es convertira en el seu opressor. Sembla un cercle tancat...

He rumiat forca en aquets circles-o mes aviat espirals- d’opressio i poder en que sembla que sempre hi ha un grup mes desafavorit que es discriminat pels qui, a l’hora, han estat o son oprimits per un grup mes poderos. Cal trobar la manera de trencar aquesta espiral a Kosova com arreu, i admeto que no tinc la resposta absoluta sobre quina es la manera mes justa de fer-ho. Pero em sembla prou clar que afavorir el mes poderos, l’escalafo al capdemunt de l’espiral, i frocar una reconciliacio sense justicia en el grup victiima del primer, nomes alimenta el corrent de violencia i desconfianca. Es com construir una casa sobre uns fonaments podrits, pero, desgraciadament, ja sabem que la comunitat internacional te debilitat per imposar aquesta opcio en nom de la sacrosanta “estabilitat”.

Vegeu mes fotos de Prizren aqui

Perdoneu per l'extensio del text d'avui, em sembla que tinc massa temps per pensar darrerament...